INTRODUCCIÓ
Durant al segle XX hi va haver dos corrents dominants: el conductisme i el cognitivisme. En general es podria dir que pels conductistes la psicologia és l’anàlisi de la conducta observable i cal determinar les variables d’aquests conductes. Aquestes han estat reduïdes a dos: contingències de resposta (condicionament operant) o dels propis estímuls (condicionament clàssic). Aquest últim seguia l’esquema d’estimul-resposta, no calia entrar en l’interior, ja que era la caixa negra d’Skinner.
Davant d’això el cognitivisme defineix que la R no és nomes la funció de E sinó que, el caràcter objectiu dels estimuls és suposat, ja que el que importa és la interpretació (codificació) que en fa els subjecte. A més, el cognitivisme dona transparència a la caixa negre i intenta endinsar-se en el que no és observable. A diferencia de Skinner ja no se’ns tracta com a maquines, sinó com organismes amb capacitat de prendre decisions. Per tant, podem estudiar el llenguatge, els estats de consciència i l’abstracció.
Això provoca que es recuperi la definició inicial de psicologia d’estudiar els estats de consciència (Wundt) i s’afegeix el condicionament radical i d’aquí sorgeix una nova definició de la psicologia com a l’estudi de la conducta observable o no en els individus.
En els animals trobem l’etologia, hi ha una part del que és aplicable en animals que també ho és en els homes ja que tenim algunes reaccions comportamentals que no tenen res a veure amb reaccions racionals.
El cognitivisme suposa una renovació del mentalisme, al reivindicar la ment com objecte de la psicologia, a diferencia de Wundt per exemple, renuncia a la introspecció i es decanta per un conductisme metodològic.
Les tesis fonamentals són:
- Es considera als estímuls com a unitats informàtiques bàsiques o imputs i no com a causes tal i com eren tractades en el conductisme.
- La ment és activa ja que transforma aquestes unitats informàtiques seguint determinades regles o procediments i construeix altres unitats de sortida o “outputs”. Aquests poden ser: la conducta visible, el llenguatge, el pensament, la memòria, la percepció…
El cognitivisme per tant, és una teoria psicològica amb l’objectiu d’estudiar com la ment interpreta, processa i guarda la informació a la memòria. Dit d’una altra manera, s’interessa per al forma en que la ment humana pensa i aprèn. A partir de la segona meitat del segle X es va produir un fre en les teories conductistes per l’aparició del cognitivisme.
El cognitivisme és una aproximació al enteniment de la ment, que argumenta que les funcions mentals poden ser enteses a través de mètodes quantitatius, positius i científics i que aquestes funcions poder ser descrites mitjançant models de processament d’informació.
Trobem dos cognitives que van desenvolupar diferents sistemes de teràpia:
Albert Elllis va ser un terapeuta cognitiu conductual d’Estats Units que al 1955 va desenvolupar la teràpia racional emotiva conductual. Es considerat per molts el pare de les teràpies cognitives conductuals i un dels psicoterapeutes més influents de l’historia.
La TREC és una model que es basa en el concepte de mediació cognitiva, expressat originalment amb la frase : “No són fets, sinó el que pensem sobre els fets, el que ens pertorba”. Aquesta concepció de pertorbació emocional s’il·lustra mitjançant el model A-B-C.
En el model Abc, la A representa els successos observats per el subjecte, la B representa les creences o interpretació d’allò observat “belief” i la C representa les conseqüències emocionals d’aquesta interpretació. .
Aaron Temkin Beck va desenvolupar a la dècada de 1960 el sistema de psicoteràpia anomenat Teràpia cognitiva.
És una teràpia psicologia basada en fonaments de la psicologia cognitiva. Per la psicologia cognitiva els problemes mentals i emocionals tenen origen en els processos psicològics no observables, denominats per la teràpia de conducta “caixa negre”. La teràpia cognitiva com a aplicació de la psicologia cognitiva, mante una concepció psicològica centrada en els processos mentals com el raonament, la memòria i l’atenció. I des del punt de vista infrapsíquic (entenen que existeix algú dins la ment comprable d’unes persones a altres). Per exemple ha sigut important la creació de test en aquest sentit, amb diversitat d’aplicacions.
Hi ha hagut una gran influencia entre la TREC i el grup de A.T. Beck pel que fa a la teoria i a la pràctica. Hi ha grans similituds tot i que també hi ha alguna diferencia important.
La TREC desafavoreix qualsevol avaluació de si mateix, ja que és improbable la identificació d’una essència en un mateix, com si un fos fonamentalment bo o dolent, només existeixen conductes favorables o desfavorables, socials, funcionals o disfuncionals… mentre que Beck intenta arribar a la confiança d’un mateix i a l’autoestima. La TREC defineix les emocions respecte els objectius i valors dels consultats, distingint entre emocions negatives apropiades o inapropiades mentre que la TC de Beck defineix emocions positives i negatives per si mateixes.
D’altre banda, la TREC utilitza tècniques de reforçament operant, però es escèptica respecte al reforç social. La gent fa moltes vegades les coses correctes per raons incorrectes”. La teràpia racional emotiva proposa un canvi filosòfic profund que promou la no-dependència, afavorint els valors autònoms i no contingents de les pressions de grup, el reforçament social.
No obstant, la TREC i la TC contenen propostes compatibles a gran mesura, i inclús hi ha autors com David Burns, que integren aportacions d’ambdues escoles.
Una distorsió cognitiva, és una forma d’error en el processament d’informació. Aquestes portera a terme un paper predominant la psicopatologia al produït pertorbacions emocionals. La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis i ampliada per T. Beck,encara que alguns autos, com Karen Horney anteriorment havien identificat algun dels fenòmens identificats en aquestes distorsions cognitives
Les principals distorsions cognitives són:
- Generalització excessiva: prenc casos aïllat i generalitzo la seva validesa a tota la resta.
- Abstracció selectiva: enfoco exclusivament certs aspectes, usualment negatius, d’un esdeveniment o una persona i excloc la resta de característiques.
- Polarització o pensament tot o res: interpreto els esdeveniments i les persones en termes absoluts –sempre, mai, tothom, ningú,...)
- Desqualificació d’allò positiu: desestimo experiències positives per raons arbitràries.
- Lectura del pensament: pressuposo les intencions dels altres.
- Endevinar el futur: predic o profetitzo el resultat d’esdeveniments abans que es donin.
- Magnificació i minimització: sobreestimo o subestimo esdeveniments o persones.
- Raonament emocional: formulo arguments basats en com em sento i no en elements racionals
- Etiquetar erròniament: assigno un nom a alguna cosa en lloc de descriure una conducta de forma objectiva. L’etiqueta acostuma a ser absoluta, inalterable i amb connotacions de prejudici.
- Autoinculpació: em faig responsable i culpable de qüestions diverses, sense ser-ne.
- Personalització: assumeixo que jo mateix o d’altres han causat determinades coses directament.
- Imperatiu categòric: m’imposo a mi mateix que hauria d’haver fet quelcom o que ho he de fer, o que no ho hauria d’haver fet.
PRÀCTICA (realitzada amb Tamara Robles i Esther Rodríguez)
A partir de l’esquema cognitiu d’Ellis, que tracta sobre 12 tipus de distorsions cognitives, hem hagut d’exemplificar cada amb dues situacions a cada distorsió:
1. Generalització excessiva
Exemple 1
Situació: A una noia la despedeixen del treball.
Pensament: no serveixo per aquesta feina, no en trobaré cap mes.
Resposta emocional: frustració, tristesa, infravaloració.
Resposta conductual: no buscar feina, insomni, deixar de menjar...
Conseqüència: no trobar feina, cansament degut a l’insomni, pèrdua de pes.
Exemple 2
Situació: expulsió d’un noi en un partit de futbol.
Pensament: m’expulsaran a cada partit, no cal que torni a jugar.
Resposta emocional: ràbia, ira, frustració.
Resposta conductual: no esforçar-se en els partits, no voler jugar, continuar amb
la mateixa actitud agressiva, és a dir, fent faltes.
Conseqüència: expulsions constants i fins i tot, potser no el deixarien jugar o el podrien a arribar a fer fora de l’equip.
2. Abstracció selectiva
Exemple 1
Situació: una noia que fa d’infermera i fa correctament la serva feina diària, col·loca malament una via de forma puntual.
Pensament: no serveixo per això, faig mal a les persones i no en sabre mai.
Resposta emocional: frustració, por, tristesa.
Resposta conducutal: no voler posar vies, anar amb por a l’hora de posar-ne una.
Conseqüència: posar vies malament degut a la por, no saber posar-ne per la
pèrdua de practica i influenciar negativament en altres aspectes del treball d’infermeria.
Exemple 2
Situació: un noi fa una presentació oral, la fa tota correctament pero en un moment determinat tartamudeixa.
Pensament: m’ha sortit molt malament, no en ser fer, no serveixo per parlar en public.
Resposta emocional: por, frustració, nervis, vergonya.
Resposta conductual: no voler fer cap exposició, tenir pànic a parlar en públic.
Conseqüència: posar-se molt nerviosa quan ha de fer una exposició i dubtar molt. Fins i tot pot quedar-se en blanc pels nervis.
Conseqüència: posar-se molt nerviosa quan ha de fer una exposició i dubtar molt. Fins i tot pot quedar-se en blanc pels nervis.
3. Polarització o pensament tot o res.
Exemple 1
Situació: a una noia no li han donat la feina que ella esperava.
Pensament: mai trobaré la feina que vull, sempre em surt tot malament.
Resposta emocional: tristesa i frustració continua.
Resposta conductual: tancar-se a casa, no actuar perquè les coes surtin be, no buscar feina, patir insomni.
Conseqüències: depressió, trobar feina, pèrdua de pes, cansament, irritabilitat.
Exemple 2
Situació: un noi es molesta perquè la seva xicota va de festa i torna a borratxa a les 7 del mati,
Pensament: sempre fas el mateix, sempre tornes borratxa a questes hores.
Resposta emocional: ràbia, ira.
Resposta condecutal: agressivitat verbal en la parella, malestar i discussions.
Conseqüència: passar de l’altre persona i pot arribar a una ruptura.
4. Desqualificació d’allò positiu
Exemple 1:
Situació: Trec un 10 d’un examen d’una assignatura molt complicada.
Pensament i creences: He tret un 10 perquè l’examen era molt fàcil, si hagués sigut més difícil no hagués tret tan bona nota, perquè no sóc bona estudiant.
Resposta emocional: Em sento infravalorada, no reconec l’esforç que he fet, trista perquè no em considero a l’altura de la carrera.
Resposta conductual: Al següent examen no m’hi esforço tant perquè no confio amb les meves capacitats, insomni.
Conseqüències: Males notes als següents exàmens, cansament degut a l’ insomni.
Exemple 2:
Situació: En el partit de bàsquet, sóc la màxima anotadora.
Pensament: He fet tants punts per sort, perquè he tingut un bon dia, però en realitat jo no estic a l’altura de l’equip.
Resposta emocional: Em sento infravalorada, trista i frustrada.
Resposta conductual: No m’hi esforço tant en els següents partits.
Conseqüència: No rendeixo tan en els partits, baixo de nivell, i l’entrenador cada vegada em treu menys al camp.
5. Lectura del pensament
Exemple 1:
Situació: La meva parella diu que ja no sent res per la seva ex-parella.
Pensament: No em crec el que em diu la meva parella, jo sé que sent alguna cosa encara per la seva ex-parella.
Resposta emocional: Tristesa, ràbia, impotència, frustració.
Resposta conductual: La segueixo constantment, la controlo en tots els aspectes de la seva vida per mirar que hagi trencat completament el contacte amb la seva ex-parella.
Conseqüència: La meva parella es cansa de tan de control i acaba per deixar la relació.
Exemple 2:
Situació: Hi ha un professor que diu que tracta tota la classe per igual.
Pensament: Jo sé que això no és veritat, i que a mi em té una certa “mania”.
Resposta emocional: Ràbia, impotència i frustració.
Resposta conductual: No assisteixo tan a les seves classes, quan hi vaig no estic atenta al que explica i parlo amb els companys, li faig males cares i el contesto si em diu alguna cosa.
Conseqüència: Acabo suspenent l’assignatura degut al poc interès que hi poso.
6. Endevinar el futur
Exemple 1:
Situació: La meva parella em diu que mai em serà infidel.
Pensament: Jo crec que m’acabarà sent infidel algun dia, perquè moltes parelles ho són.
Resposta emocional: Por de perdre a la meva parella, tristesa, desconfiança.
Resposta conductual: Controla la majoria d’aspectes de la seva vida.
Conseqüència: La meva parella decideix acabar amb la relació.
Exemple 2:
Situació: Tinc una amiga que em diu que estarà sempre al meu costat.
Pensament: Algun dia marxarà del meu costat, perquè és molt difícil conservar una amistat.
Resposta emocional: Tristesa, impotència i frustració, por.
Resposta conductual: Cada vegada limito més el contacte amb la meva amiga per por que em faci mal el dia que marxi.
Conseqüència: Com que no estic al seu costat, s’acaba cansant de mi i es busca altres amigues amb les que compartir moments.
7. Magnificació i minimització
Exemple 1
Situació: una noia salva un nen que s’estava apunt d’ofegar a la piscina
Pensament: tothom hagués fet el mateix, tampoc n’hi ha per tant.
Resposta emocional: normalitat, indiferència
Resposta condecutal: treures mèrits d’una cosa que ha fet.
Conseqüències: pot acabar pensant que ho podia haver fet millor i que total no ha fet res especial perquè tothom ho hagués fet així. Infravalora el que ha fet.
Exemple 2
Situació: una noia perd el mòbil, i ho exagera pensant que haurà de comprar-ne un de nou, què li costarà molts diners i no arribarà a final de mes.
Pensament: soc un desastre, sempre em passa igual, d’aquesta no me’n sortiré...
Resposta emocional: inseguretat, baixa autoestima, auto culpabilitat.
Resposta conductual: no comprar-se cap mòbil i anar sense, esta pensant tot el dia en on el vas deixar.
Conseqüències: pots arribar a obsessionar-te pensant on el vas deixar, tenir estats depressius perquè per culpa teva no podeu arribar a final de mes…
8. Raonament emocional
Exemple 1
Situació: una persona te pànic a viatjar amb avió per alguna experiència anterior dolenta.
Pensament: pujar als avions es molt perillós, no hi pujaré més.
Resposta emocional: nervis quan es parla d’un avio, malestar.
Resposta condectual: no pujar als avions i evitar les converses sobre aquests.
Conseqüències: no poder viatjar mai amb avio.
Exemple 2
Situació: un noi juga un partit de futbol no tant be com ho feia normalment i es sent com un inútil i per tant ja diu: soc un inútil!
Pensament: soc un inútil no serveixo per res
Resposta emocional: malestar, nervis quan jugues, inseguretat, perdre les ganes de jugar per por a fer el ridícul
Resposta conductual: no implicar-se tant quan jugues o no voler jugar.
Conseqüència: no jugar prou be degut als nervis i potser això segurament portarà a que l’entrenador no el faci jugar tant.
9. Etiquetar erròniament
Exemple 1
Situació: una dona que estava fent una dieta es menja un gelat .
Pensament: sóc una menjadora comulsiva, sóc repulsiva.
Resposta emocional: malestar per la culpabilitat d’haver menjat més, estats depressius. Resposta conductual: tornar a portar a terme la dieta encara de forma més exagerada, és a dir, deixar de menjar.
Conseqüència: depressió, anorexia...
Exemple 2
Situació: la teva cap un dia t’escridassa per no haver fet una cosa be. Automàticament d’etiquetes com a “aquella bruixa”
Pensament: aquella és una bruixa, em farà la vida impossible.
Resposta emocional: malestar a al feina, inseguretat amb el que fas i pots crear mal ambient. Resposta conductual: estàs pendent tot el dia de que et diu la cap, i pot ser que cada vegada que et digui algu no li faràs cas i pensaràs quina bruixa.
Conseqüència: si la teva cap acaba sabent això et pot acomiadar.
10. Autoinculpació
Exemple 1
Situació: han fet fora de la feina a la meva amiga, si l’hagués ajudat una mica més no li hagués passat.
Pensament i creences: sóc una mala amiga, no sé ajudar a ningú, la perdré...
Resposta: em sento trista, culpable i avergonyida.
Conseqüències: em barallo amb el jefe perquè no la facin fora, falto a la feina, deixo de treballar jo també...
Exemple 2
Situació: la meva cosina pateix anorèxia
Pensament i creences: si l’hagués obligat a menjar tots els dies que dinàvem juntes o hagués parlat amb ella més sovint sobre el tema al veure que començava a perdre pes, potser ara no estaria així. Hauria d’haver estat més a sobre d’ella.
Resposta: em sento culpable, trista, defraudada...
Conseqüències: no dormo, ni menjo jo tampoc, em passo el dia pensant en ella i en trobar alguna solució (em rallo)...
11. Personalització
Exemple 1
Situació: gràcies a mi, l’empresa segueix endavant.
Pensament i creences: sóc la millor, la que fa les coses més bé i la que té el control de tot.
Resposta emocional: em sento orgullosa de mi mateixa, contenta i m’ho crec massa.
Resposta conductual: faig més feina del que em toca, dirigeixo a les meves companyes...
Conseqüències: per culpa del meu autoestima tant alt, les companyes de la feina no em volen ni veure, em fan la vida impossible i m’estic quedant sense amigues.
Exemple 2
Situació: vaig caminant pel carrer i uns nois es riuen de mi i no sé perquè.
Pensament i creences: començo a preguntar-me perquè riuen: serà pels meus cabells, la meva roba...? tan lletja soc? Etc.
Resposta emocional: em sento rebutjada, trista, amb vergonya...
Resposta conductual: em poso molt nerviosa, començo a posar-me vermella, tremolo...
Conseqüències: no surto de casa i em deprimeixo
12. Imperatiu categòric
Exemple 1
Situació: Hauria de fer els deures, en comptes d’estar xatejant
Pensament i creences: sóc molt gandula, no serveixo per estudiar ni fer res, només per fer el vago...
Resposta emocional: em sento culpable, malament amb mi mateixa, neguitosa...
Resposta conductual: no vaig a classe perquè no els tinc fets.
Conseqüències: trec un zero dels exercicis, em posen falta...
Exemple 2
Situació: no hauria d’haver begut aquella nit i menys agafar el cotxe.
Pensament i creences: sóc una alcohòlica, no puc sortir de casa sense veure, sóc una irresponsable, una borratxa...
Resposta emocional: em sento trista, defraudada amb mi mateixa...
Resposta conductual: em quedo al cotxe fins que em baixen els efectes de l’alcohol.
Conseqüències: em posen una multa, els meus pares s’enfaden amb mi i no em deixen agafar més el cotxe.
REFLEXIÓ
Personalment crec que el tema de les distorcions cognitives és molt interessant.
Moltes vegades fem o diem coses sense saber perquè ho fem, simplament perquè ho hem escoltat així o perquè creiem que és una cosa lògica. Posaré un exemple, el fet d’utilitzar la paraula sempre o mai és una cosa que tothom fa, perquè segurament hem sentit dir-ho a la gent que tenim al nostre entorn o no donem prou importancia al significat de les paraules amb valor absolut (sempre, mai...). Sense anar més enllà, ara mateix jo ho he fet: he utilitzat la paraula tothom quan hauria d’haver dit la majoria de persones, ja que segurament les persones que tenen informació sobre aquest tema intenten no utilitzar paraules amb valor absolut.
Hem de tenir en compte, que cada persona té una manera diferent d’actuar davant d’una situació, i aquesta actuació sovint esta influïda per com veus que afronten situacions semblants gent del teu entorn pròxim (familiars, amics.. ). A més a més, cada persona viu les experiències de manera diferent, ja que posem un component emocional sobre aquestes.
Crec que totes les persones tenen o porten a terme alguna vegada, alguna d’aquestes distorsions cognitives, però no penso que sigui una cosa molt negativa si no es porta a l’extrem, ja que és inevitable no tenir algun comportament així en un moment determinat.
Hauríem d’aprendre a controlar la nostra ment, cosa que es impossible, per no patir una distorsió en algun moment de la nostre vida. Per exemple quan es mor algu,quan et traeixen... depenent de la carrega emocional que tu hi tinguis i l’afectació que et provoqui, pots tenir pensaments negatius que et poden portar a una distorsió.
Segons el model A-B-C, hi ha un esdeveniment, unes creences i una conseqüència i és en aquest segon fenomen on influeix l’entorn, que pot portar-te conseqüències positives o negatives.
A part de les distorsions en si, crec que és molt important la carrega emocional que et pot suposar patir moltes d’aquestes distorsions. Una d’elles pot ser la distorsió de lectura del pensament que et pot suposar molta inseguretat davant la gent, ser més introvertida i un malestar interior sense saber perquè, ja que a vegades la pròpia persona pot no adonar-se que té un problema (en casos extrems) . A més, segons la meva opinió, una distorsió et pot portar a una altre, perquè estan, lligades. Per exemple, si tens la distorsió de tot o res, sempre donaràs un sentit absolut a les paraules i això et portarà, segurament, a exagerar-ho tot, per tant pots trobar-te davant de la generalització.
Una pregunta que m’ha sorgit mentre estava realitzant aquesta reflexió, és a partir de quin punt podem considerar distorsió una determinada conducta. Ens podem trobar davant d’una persona que utilitza sovint l’imperatiu categòric , però d’una manera normal. Per aquesta persona no suposa cap carrega emocional, aleshores ho podem considerar pròpiament distorsió, si la persona ho realitza com una conducta normal?
Segons la meva opincio crec que hi ha diferents graus de distorsions i d’altra banda hauríem de definir el que entenem com a conducta normal i veure la importància que té aquesta conducta distorsionada en la persona que la porta a terme.
L’activitat de posar exemples m’ha semblat interessant tot i que en alguns casos podies confondre’t fàcilment de distorsió, per la seva similitud, ja que és simplement una petita cosa el que les diferencia. Però ha estat una pràctica que m’ha agradat.
