PRÀCTICA 1: INTROSPECCIÓ

QUÈ ÉS LA INTROSPECCIÓ?

La introspecció és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals. Els requisits necessaris perquè es doni la introspecció són els següents:

• Que  sigui coneixement referit a estats mentals.
• Que els estats mentals coneguts siguin els del propi individu que realitza la introspecció.
• Que aquest coneixement no sigui indirecte, sinó immediat.

La introspecció o percepció interna té com a fonament la capacitat reflexiva que la ment posseeix per referir-se o ser conscient, de forma immediata, dels seus propis estats.

Quan aquesta capacitat reflexiva s’exerceix en forma de record sobre els estats mentals passats tenim l’anomenada “introspecció retrospectiva”; però la introspecció pot ser un coneixement de les vivències passades i també de les presents.

El metal·lisme clàssic, tan el de la filosofia moderna com el acientífic, ha utilitzat la introspecció com a mètode mes adequat per accedir al mon psíquic. 

PRÀCTICA  

El dia de la pràctica el professor Ernest Luz va començar introduint-nos el terme introspecció. I a continuació, ens va explicar en què consistia la pràctica que realitzaríem.

Aquesta primera pràctica ha consistit en fer una introspecció, és a dir, a fer  d’observador dels teus propis pensament, durant deu minuts. En un primer moment em va semblar molt estranya, perquè no entenia què s’havia de fer exactament. Creia que l’única cosa que pensaria durant aquests deu minuts seria en si ho estava fent bé o què havia de fer realment.  Quan van començar els deu minuts vaig tancar els ulls, per veure si d’aquesta manera em concentrava només en mi mateixa.  Però un cop tancats els ulls en l’únic que pensava era com ho havia de fer i com ho feien les altres persones, perquè crec que a moltes persones ens preocupa el fet de què faran els altres, sobretot en un moment en el qual estàs amb els ulls tancats i no tens un sentit tan important i que ens dona tanta informació com pot ser la vista.
Però se m’acudia una altra pregunta:  Si realment passaven 60.000 pensaments cada dia pel teu cap, perquè ara només n’hi tenia un?
Intentava controlar la meva ment, per no pensar això, però l’únic que aconseguia era pensar-hi  més, fins que hi va haver un moment en que no apareixia res especialment important en al meva ment i em vaig relaxar.  Desprès em van començar a aparèixer imatges, algunes sense sentit, que ni jo mateixa sabia què eren, i d’altres, de coses que m’havien passat no feia gaires dies. També vaig tenir la sensació de preocupació per un amic,  per una  petita cosa que no li dones importància en el moment en què passa, però sempre està present en la teva ment.  Després de pensar milers de coses sense importància, a simple vista, i algunes més importants, es van acabar els 10 minuts i vaig obrir els ulls, confusa i amb la curiositat  de saber si realment havia realitzat bé la practica i com s’havien sentit els altres.

REFLEXIÓ/CONCLUSIÓ

La reflexió que puc extreure de tot això és que, les persones no podem controlar els nostres pensament per molt que ho intentem. Pensem moltes coses, i a vegades aquella imatge que un dia no significa res, l’endemà serà el pensament més important que tindràs, ja que tot i que cada dia podem tenir 60.000 pensaments, la nostra atenció es concentra en uns pocs. Per això he arribat a una conclusió: les coses més insignificants, com pot ser una imatge, una paraula.... són les que més recordem.

Una altra reflexió important és que pots tenir una observació molt diferent de tu mateix si tens els ulls oberts o tancats, perquè la vista és un sentit que utilitzem molt i a través del qual rebem molta informació, que pot modificar els nostres pensaments. D’altra banda, si tens els ulls tancats l’únic que et pot pertorbar són els sorolls (com em va passar en algun moment durant la pràctica), les olors o els estímuls que reps pel tacte. Personalment, tenia la curiositat d’obrir els ulls i veure com estava tot, pel simple fet d’assegurar-me que estava bé, perquè tot i que ho sabia, no ho veia.

Ha estat un pràctica interessant, tot i la confusió inicial, crec que és una activitat que no fem mai i que hauríem de realitzar molt més sovint, per ser conscients de la ment que posseïm i de l’ús que en podem fer.