PRÀCTICA 9: DIAGRAMA SISTÈMIC

INTRODUCCIÓ

En aquesta pràctica ens hem centrat en l’enfocament sistèmic en teràpia familiar, per tant cal fer una mirada a la pràctica anterior, on vaig exposar l’enfocament sistèmic. Cal tenir en compte que aquest enfocament té en compte les relacions entre persones i la seva qualitat.

Una família és un grup de persones que no ha de tenir necessariament la mateixa estructura, No existeixen les famílies des estructurades, hi ha famílies estàndard i no estàndard. Però hi ha ideologies que defensen una sola estructura familiar i sinó creuen que patiran problemes psicològics. En realitat no depèn de l’estructura sinó del tipus de relacions que s’estableixin entre els seus membres.

Una persona amb molta rellevància és Salvador Minuchin, un metge psiquiatre i pediatre argenti nascut al 1921. ÉS una destacat terapeuta familiar i al 1974 va crear la teràpia familiar estructural. Durant els anys 60’ i 70’ es va convertir en un model amb el qual els terapeutes comparaven el seu treball. El seu model, veu la família com un sistema que tendeix a mantenir-se estable davant les condicions externes i internes, però a vegades apareix alguna disfuncionalitat que tendeix a perpetuar un sofriment a la família o a part d’ella. El retorn a la funcionalitat requereix l’establiment de certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions (fronteres). El seu model d’avaluació clínica i intervenció, sent complex, és utilitzable no només per terapeutes familiars sinó també per agents de la salut amb menys formació, fet que ha pogut experimentar-se en al capacitat dels agents de salt a Nicaragua als anys ’80.

Una declaració feta per el propi Minuchin:

“Crec que estic molt més interessat en l’exploració del conflicte que molts terapeutes d’avui dia. La meva teràpia es va originar en al teràpia activa dels anys 70 amb tot el seu optimisme i energia, experimentalisme i creativitat. Porto el drama familiar dins el consultori.  Intento que els membres interactuïn entre si amb la creença de que la família es la sorra sobre la que la gent pot expressar-se a si mateixa en la seva total complexitat. Llavors, al interacció familiar, amb tot el seu potencial per ambdós, destrucció i cura, continua ocupant l’escenari central en la meva pràctica.”

Cal tenir molts clars uns quants conceptes pel model Minuchin:

JERARQUIA: perquè no hi ha equitat en les responsabilitats que han d’assumir els diferents membres d’una família. El tema Jerarquia esta molt relacionat amb PODER i la que gestiona aquest és la política. També cal tenir en compte l’ AUTORITAT. El poder te l’atorguen pero l’autoritat cal guanyar-se-la. Algú pot tenir poder i no autoritat o viceversa.

En cas de problema de poder dels pares, Minuchi els ajudaria a retornar-los el poder.

Un altre concepte molt important és FRONTERA. Entre les relacions hi ha fronteres, en alguns aspectes un no si pot posar.

Hi ha tres tipus de frontera:

•  rígides (________________): no hi ha comunicació i això dificulta el benestar.
• flexibles (-----------------------): la decisió continua estant en mans de qui ha d’estar, però hi ha la possibilitat de modificacions, per aquesta raó s’anomena flexible. És el tipus de frontera més adequat.
•  laxes  (...............................):  hi ha una transgradació de les fronters, pren les decisions qui no ho ha de fer.)

PRÀCTICA (realizada amb Mireia Serramitja)
En aquesta pràctica havíem de realitzar, en grup de dues persones, un genograma  i un diagrama sistèmic d'una familia inventada.

Genograma

Diagrama sistèmic.

REFLEXIÓ

Aquesta pràctica m’ha semblat divertida pel fet de poder recrear els lligams d’una família d’una manera, més o menys, simple i poder-te inventar tu la família. En el cas del diagrama sistèmic jo i la Mireia, amb qui vaig realitzar la pràctica, ens vam inspirar en la família de Los Serrano, una seria que transmetien a Telecinco fa un temps.

L’enfocament que fa el model sistèmic cap a la família, l’he trobat interessant. Segons aquest model la família tendeix a mantenir-se estable, fins que apareix alguna disfuncionalitat. A més a més, em sembla molt adequat el fet de que, tal i com vam dir en la practica anterior, molts psicòlegs sistèmics no comencen la teràpia familiar fins que no hi són tots els membres, perquè d’aquesta manera poden observar els rols que s’agafen entre els diferents membres de la família, quin tipus de frontera hi ha, si s’estableix jerarquia, qui té més poder... i poden analitzar aquella situació familiar concreta.

La paraula desestructurada, és molt utilitzada en l’àmbit familiar per descriure una família diferent a les altres.  Si busquem la definició de família desestructurada trobem:  “És aquella que presenta una constant conflictivitat i una permanent pertorbació en el grup familiar (pare, mare i fills). També, la família pot ser qualificada com a desestructurada per la manca del nucli bàsic que forma físicament una família”. 

El fet de qualificar una família com a “desestructurada” per manca del nucli familiar no ho trobo adequat, perquè la família pot estar molt més unida i tenir una millor qualitat de  relacions, només amb la mare, amb dos pares....

Segons l’enfocament sistèmic a aquest tipus de família no les podem anomenar així, hem de dir-los famílies no estàndard i estic totalment d’acord amb aquesta qualificació.

Actualment, aquest un tema molt debatut en molts àmbits (psicologia, dret...) Dintre de la família hi ha molts temes per debatre, però crec que tots acaben amb la mateixa conclusió. El més important, independentment de tipus de família, és que tots els membres de la família és sentin part d’ella i d’aquesta manera hi hagi benestar.

 Segons la meva opinió, qualsevol persona té dret a crear una família, encara que sigui una mare soltera, dos mares, dos pares... i pot cuidar, tenir una qualitat de relació i un benestar familiar igual que una família amb pare i mare. Per sort estem en un país on hi ha aquesta llibertat, tot i que actualment, potser encara resulta una mica estrany veure un nen amb dos mare,però d’aqui un temps serà un fet normal.

També és veritat que sempre s’ha dit que els nens han de tenir una figura materna i paterna, però crec que tampoc és imprescindible. Suposo que, en el cas que siguin dues dones, buscarà la figura paterna en una persona coneguda o potser no ho necessitarà.

Per últim m’agradaria fer una reflexió sobre totes les pràctiques que hem anat realitzant al llarg del semestre.

Vam començar per la introspecció, una tècnica, segons la meva opinió, interessant per conèixents millor a nosaltres mateixos. En la següent, dintre el corrent conductista, ens vam centrar el la dessensibilització sistemàtica per tal de poder eliminar les fòbies.

Pel que fa a l’àmbit cognitiu trobem la següent practica, sobre les distorsions cognitives.

En la quarta i la cinquena pràctica ens vam centrar en la psicoanàlisi. Primer, concretament, en els mecanismes de defensa plantejats per Anna Freud i a la següent vam realitzar una reflexió sobre la pel·lícula: Freud, passión secreta, i vam exposar el tema que més ens havia cridat l’atenció.

La sisena i la setena pràctica estan relacionades amb l’ humanisme, amb dos dels autors més destacats dintre d’aquest corrent.  El primer, Maslow amb el qual vam realitzar una pràctica sobre la seva piràmide de necessitats humanes, i el segon Carl Rogers, concretament en les seves actituds rogerianes. En aquesta ultima, també vam poder veure un documental interessant:  “Pensant en els altes”, relacionat, també, amb les anteriors aptituds.

Per acabar hem realitzat dues practiques sobre l’enfocament sistèmic, la causalitat circular i el diagrama sistèmic.

Crec que ha estat una activitat molt complerta a través de la qual hem pogut veure una pinzellada dels diferents corrents de la psicologia: conductisme, cognitivisme, psicoanàlisi, humanisme i enfocament sistèmic. Personalment, considero que he aprés forces coses i que m’ha servit també per comprar-ho amb la realitat i entendre moltes coses del nostre voltant, a les quals sovint no donem la suficient importància.