PRÀCTICA 4: MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ

Biografia de Sigmund Freud

Sigismund Freud, que als 22 anys, va canviar aquest nom per el de Sigmund, va néixer a Freiberg, antiga Moravia, el 6 de maig de 1856. Els seu pare era comerciant de llanes i tenia dos fills d’un anterior matrimoni. Al major d’ells tenia l’edat de la mare de Freud i era pare d’un n. Aquesta situació familiar va tenir una  forta conseqüència emocional per Freud.

El 1860 la família es va traslladar a Viena per la crisi.  Aquí Freud va viure-hi fins un any abans de la seva mort.

Al 1873 va acabar els estudis secundaris amb unes notes excel·lents. Desprès de considerar la possibilitat de fer la carrera de dret, es va decantar per la medicina, tot i que  no volia exercir-la,  sinó que el seu desig era estudiar la condició humana de manera científica. A la meitat de la carrera va decidir dedicar-se a la investigació biològica. I va treballar amb Ernst von Brücke fins al 1882, interessat en algunes de les estructures nervioses dels animals i en anatomia del cervell humà. Aqui comença la seva amistat amb el metge de Viena Josef Breuer.

 El 1882 va conèixer a Martha Bernays, la seva futura esposa. El desig de contraure matrimoni i les poques perspectives econòmiques i de millora del treball amb Brücke van fer que deixes la carrera d’investigador i intentes guanyar-se la vida com a metge, per això fins al 1885 va treballar en diversos departaments de l’Hostipal General de Viena, especialitzant-se en neuropatologia. El 1884 va realitzar un estudi sobre l’ús terapèutic de la cocaïna i va experimentar-ho en ell mateix, degut a això va ser criticat i la seva reputació va quedar danyada.

Va obtenir una beca que li va permetre anar a estudiar a Paris amb Charcot, un neuròleg Francès. Allà va observar la histeria i els efectes de la hipnosis.

Quan va tornar a Viena, el 1886 va contraure matrimoni amb Martha, amb al qual va tenir 6 fills, la mes petita, Anna, va neixer al 1895.

El 1886, desprès d’haver comprovat a París la operativitat de la hipnosis, Freud va obligar a Breuer a consentir l’elaboració d’un llibre sobre la histèria. Durant l’elaboració d’aquesta obra, publicada al 1895, Freud va desenvolupar unes idees inicials sobre la psicoanàlisis. 

La psicoanàlisis freudiana es caracteritza pel paper que dona a la sexualitat en l’etologia dels trastorns psíquics, punt en el qual Breuer no estava d’acord. Desprès de trencar amb Breuer, Freud va transformar la metodologia terapèutica que aquell havia qualificat de “catarsi”, en el que ell mateix va denominar mètode de lliure associació.  Al 1900 va aparèixer La interpretació dels somnis i al 1905 Tres contribucions a la teoria sexual.

El 1910 es va fundar a Nuremberg la Societat Internacional de Psicoanalisis, presidida per Jung fins al 1914, desprès de trencar al Freud pel concepte de libido.

El 1923 se li va diagnosticar un càncer de mandíbula i va morir el 23 de setembre del 1939

Parlaré sobre 5 teories de Freud:

•           Tipologia de les persones (conscient, preconscient i inconscient)
•           Energia vital (libido)
•           Teoria de la personalitat (superjo, jo i incoscient)
•          Fases de desenvolupament psicosexual
•          Mecanismes de defensa

Cal tenir en compte que la psicoanàlisis parla de pacient, aquesta paraula implica paciència, passivitat i que hi ha un expert, que és el que té el coneixement . Això es diferencia de l’humanisme que creu que qui millor sap que li passa és ell mateix i parla de client.

Freud va atendre només a 12 persones, per tant té una experiència limitada. En base a l’autoanàlisi i les persones ateses va construir la seva teoria de la psicoanàlisi, que de fet són un conjunt de teories que pretenen explicar la conducta humana, però Freud es va centrar en les conductes patològiques.

Freud va determinar el terme psicoanàlisi al 1896, en l’època del funcionalisme.

A finals del s XIX i principis del XX es podia dividir entre neurosis i psicosis, dos termes que eren excloents. El trastorn bipolar s’anomenava psicosi maniacodepressiva i ara s’anomena trastorn maniacodepressiu.  No és cert que les persones amb trastorn psicòtic hagin de ser més agressives, solen ser menys agressives que la resta. Per exemple en un esquizofrènic no trobem agressivitat, sino una persona que quan el veu s’espanta i ho veu com una situació agressiva

A través de l’experiència amb histèriques i l’ hipnosi crea les seves teories. El fascina el fet de hipnotitzar histèriques.

A partir d’aquí comença a pensar que no som només un, sinó que som 2, (conscient i inconscient) i començar a elaborar la seva teoria de divisió en 2 i més tard en tres.

                  CONSCIENT  /  PRE-CONSCIENT / INCONSCIENT

El preconscient és la franja on es permetia que afloressis algunes coses de l’inconscient i on ell podia treballar. Permet al conscient entrellucar parts de l’inconscient.

Utilitza la metàfora de l’iceberg, 1/7 part és conscient i 6/7 parts inconscient, això no es falsable diria Popper.

• Explicació psicoanalítica de les causes de l’autisme: la psicoanàlisi deia que el problema era que no havíem establert un vincle afectiu amb la mare, parlaven de mares nevera. Això s’ha pogut falsar quan s’han trobat les bases biològiques de l’autisme. Per tant hem de tenir en compte que les teories de Freud poden ser útils però no científiques.

Els traumes es troben en l’inconscient i el procés de curació consisteix en portar allò de l’inconscient cap al conscient (procés que provoca catarsi d’emocions i fa que els símptomes desapareguin). És el que s’anomena presa de consciencia.

El camí per extreure informació de l’inconscient al conscient són els somnis. Freud analitza els seus propis somnis i els dels altres. Quan prenien consciencia del que passava es recuperaven. Això va portar moltes critiques perquè no era falsable ni demostrable. Les teràpies de Freud han tendit a escurçar-se però eren teràpies que duraven molts anys i podien no acabar-se.

PRIMER MODEL DE FREUD

Segons Freud les malalties mentals eren causada, en el seu primer model, per una acumulació d’energia, que era alliberada un cop recordat el fenomen que havia produït la tensió (catarsi). Aquest record, deia, sempre era de tipus sexual (fet que més tard va justificar dient que ho havia dit així perquè ho havia observat en les seves pacient)

Dintre d’aquesta teoria, Freud parla de la libido (energia vital) i concretament l’energia sexual. Segons Freud dins el nostre cos esta ple d’energia, hi ha un fluid d’energies, parla de dinàmiques internes de la persona, per tant no es en un context social sinó individual. 

 TEORIA DE LA PERSONALITAT

L’ID (allò) à es troba entre els 0-2 anys. Són les entitats innates i operen a partir del principi de plaer. Un nen petit busca aquelles coses que li donen plaer. Aquí trobem els desitjos, les necessitats, les pulsions.. que tenen un funcionament automàtic.

EGO (jo) à als dos anys es construeix una nova entitat. El nen topa amb algun obstacle que no li permet fer sempre el que ell desitja. Aquest opera a partir del principi de realitat i es la dinàmica que es crea entre la recerca del plaer i les limitacions de la realitat.

SUPEREGO (superjo) à als tres anys comença a aparèixer l’últim. Aquest determina allò que es bo i allò que no, integrant la dimensió social.  És com el pare crític, aquell que ens renya, ens fa sentir remordiments. Un psicòpata es un exemple de persona que no ha desenvolupat be el seu superjo.

                     PLAER       -->       REALITAT      -->        CONSCIÈNCIA MORAL

La dinàmica entre aquests tres determina la personalitat.

Freud va donar molta importància a les qüestions socials i va establir un conjunt de fases de desenvolupament psicosexual. Totes les persones les han de superar perquè sinó afecta al seu comportament, es produeix una aturada en el desenvolupament que s’anomena FIXACIÓ.

FASES DE DESENVOLUAPMENT PSICOSEXUAL

Fase oral (de 0 a 2 anys) à es troba centrat en l’allò i centra aquest plaer en al boca (alimentar-se, pit). Si es produeix una fixació en aquesta fase pot afectar el comportament de la persona quan és gran. Si el nen se li treu el pit abans d’ora pot ser una persona desconfiada i si és el contrari pot ser una persona molt confiada.

Fase anal (de 2 a 3 anys) à es centra en el plaer d’evacuar i es porta a terme el control dels esfínters. S’ha de passar de forma natural, si es produeix una fixació pot ser que el nen s’acostumi a retenir i per tant serà un persona tacanya, però per contra pot ser que evacuí massa i desprès serà una persona amb la mà foradada.

Fase falica (3 a 6 anys) à en aquesta fase s’adonen que posseeixen genitals masculins i femenins respectivament. S’adonen de les diferencies entre sexes Aquí Freud és on planteja el complex d’Edip (nen) o d’alectra (nena):

En aquest complex el nen s’enamora de la mare i té por del pare. Té por que el pare el pugui arribar a castar si s’adona dels seus sentiments cap a la mare, Viu amb por entre els sentiments de la mare i la por a que el pare el descobreixi.

 La nena s’enamora del pare i té por a la mare. Aquesta descobreix que a ella ja l’han castrat i a al mare també. Això es resol amb un procés d’identificació. El nen s’identifica amb el pare i la nena amb la mare. D’aquesta manera poden seguir sentint per l’altre. Si es supera aquesta etapa es pot començar a sentir per altres homes/dones.

Fase de latencia (de 6 a 12 anys) à es en aquesta etapa on la persona entra en una etapa genital plena i la persona podrà tenir una vida sexual plena. 

Freud va interpretar les fases dins d’aquest libido. Això va provocar que alguns col·laboradors es separessin perquè creien que no tot era sexual.

Alfred Adler parlava de poder, no només de plaer. Ell deia que hi havia una voluntat de dominar. Frakel deia que el sentit mesurava a les persones.

Finalment trobem els MECANISMES DE DEFENSA

Són dispositius interns que desenvolupen l’ego per tal de manejar l’ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l’equilibri psiquic. Ha d’haver-hi algun element que mantingui el record en l’inconscient, és a dir,  si desitjes coses que no et pots permetre algu els ha de mantenir tapats en l’inconscient. Aquests mecanismes que ens protegeixen són mecanismes de defensa. Una de les filles de Freud, Anna Freud va definir uns quants mecanismes de defensa i en va fer un llistat.

Els principals mecanismes de defensa són:

·         Repressió: Freüd el considerava el més important. L’anomenava també defensa. Manté els impulsos inacceptables de l’Id fora de la consciència. Si bé elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d’energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l’inconscient.

·         Negació: És un mecanisme relativament simple que consisteix a negar-se  a creure que un esdeveniment amenaçador o aversiu va tenir lloc o que una determinada condició existeix. Intenta, igual que la repressió, mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d’afrontar.

·         Projecció: És el mecanisme a través del qual la persona atribueix als altres els seus propis impulsos i desitjos inacceptables per tal d’ocultar-se a sí mateix. La persona descarrega, ni que sigui parcialment, el seu impuls, en tant que també s’oculta a si mateixa els sentiments que poden resultar amenaçadors.

·         Racionalització: La persona redueix l’ansietat en trobar una explicació o excusa racional per assumir una realitat que li resulta inacceptable.

·         Intel·lectualització: Consisteix a prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.

·         Formació reactiva: Una forma de protegir-se contra l’alliberament d’un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.

·         Regressió: És el mecanisme que actua quan davant de dificultats per afrontar una amenaça la persona experimenta una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, en les quals havia experimentat una fixació.

·         Desplaçament: Consisteix a canviar l’objectiu d’un impuls, donat que així es redueix l’ansietat.

·         Sublimació: És el mecanisme que fa que un impuls potencialment perillós sigui transformat en un comportament socialment madur i acceptable.

   7 pecats capitals

-          IRA

-          LUXURIA

-          GULA

-          PERESA

-          SUPÈRBIA

-          ENVEJA

-          AVARICIA

PRÀCTICA

IRA

T’enfades amb el teu xicot.

Sortida constructiva: Per no discutir te’n vas de compres o a corra.

Sortida destructiva: El fas fora de casa.

LUXURIA

M’atrau el germa del meu xicot.

Sortida constructiva: Canalitzo els meus impulsos escrivint el que sento en un paper.

Sortida destructiva: No retenc els meus impulsos, ho faig i no dic res.

  

GULA

Menges molt.

Sortida constructiva: però intentes menjar coses saludables (una amanida en canvi d’una pizza)

Sortida destructiva: com que et sents malament vomites (et pot portar a la bulímia)

PERESA

Haig de fer feina de la universitat, pero em fa mandra.

Sortida constructiva: descanso unes hores per estar més concentrada desrprés.

Sortida destructiva: hem quedo mirant la televisió.

ENVEJA

El meu germa d’ha comprat un cotxe

Sortida constructiva: treballo molt per poder-me’n comprar un d’igual.

Sortida destructiva: tinc enveja i la demostro, jo tambe vull un cotxe aixó

SUPÈRBIA

Acabes de fer l'examen pràctic de cotxe i vas amb dos amics més, però només aproves tu.

Sortida constructiva: no et fas el xulo davant dels altres, sinó que els ajudes a entendre que tal i com tu has aprovat ells també ho faran a la pròxima.

Sortida destructiva: et fas el xulo davant de tots, els hi refregues per la cara l'aprovat i comences a cridar i a saltar d’alegria. 

AVARICIA

Et toca la loteria.

Sortida constructiva: gastar-te aquests diners per cuidar els teus fills i a al teva familia, perquè no els falti de res.

Sortida destructiva: malgastar-te’ls tots comprant roba, maquillatge i altres capricis propis.

Altres :

TRISTESA

Un amic teu ha tingut un accident, tot i que no està greu, estàs molt trist.

Sortida constructiva: tot i que estàs trist el vas  a veure i portar-li uns bombons que li agraden molt perquè així estigui content.

Sortida destructiva: quedar-te a casa plorant sense fer res, perquè està trist.

CULPABILITAT

Anant amb cotxe un gos  creua el carrer de manera que no es a temps a parar i l’atropella. Et sents culpable per haver-lo atropellat i a més veient la tristesa del seu amo, una dona gran que vivia sola.

Sortida constructiva: demanar a la dona i anar-hi algun dia a fer-li companyia perquè no es senti sola.

Sortida destructiva: un cop atropellat el gos, marxar i anar a casa plorant.

REFLEXIÓ

Freud és el pare de la psicoanàlisis, tot i que actualment aquesta no s’ensenya gaire a les universitats i a les escoles degut a que el seu coneixement no es considera científic.
Freud utilitzava tècniques com l’interpretació dels somnis, els lapsus lingüístics... per entrar a l’inconscient de les persones i aquests mètodes no tenen cap validesa científica, tot i que durant molts anys s’han considerat correctes.

M’ha semblat molt interessant la vida de Freud, i com sabent la seva vida, pots entendre molt millor el perquè de les seves teories.  Freud tenia una família “desestructurada” i degut a aquests problemes va començar a interessar-se per la condició humana, primer des d’un punt de vista científic (com a metge) i més tard des d’un punt de vista psicoanalític a traves de la lliure associació, de la interpretació dels somnis, els lapsus lingüístics...

Pel que fa els mecanismes de defensa, segons la meva opinió, la sublimació d’alguna manera, és necessària, perquè si tots ens deixéssim portar per els nostres impulsos, de luxuria, d’avaricia, de gula... no ens diferenciaríem tant dels animals.  El que ens diferencia d’ells és la racionalitat.  A més a més, sempre agafem el sentit destructiu d’aquestes paraules que pot portar, per la pròpia persona, unes conseqüències negatives. Per exemple, quan ens diuen avarícia, imaginem una persona que fa tot el possible per aconseguir el que vol per ell, i no l’importa l’altre gent. Aquesta persona pot quedar-se sola i tot i tenir el que vol, no ser feliç, per tant, les conseqüències serien la infelicitat i la soledat. Però podem veure-hi la sortida constructiva, una persona que fa tot el possible i quan aconsegueix alguna cosa ho comparteix amb la gent que s’estima.

Amb aquesta practica m’he adonat que quasi totes les persones utilitzem alguna vegada algun d’aquests mecanismes, ja que ens seria molt dificil viure amb tots els conflictes que es poden produir en el nostre psique. Un exemple que segurament, moltes persones hem utilitzat és la negació. Quan es mort una persona estimada, et deixa el xicot... moltes vegades ens neguem a acceptar-ho.  

Per últim, el fet de posar exemples m’ha fet veure que tots aquells sentiments, que qualsevol persona sent en un moment determinat (enveja, gula...), poden tenir una sortida constructiva. Tot i que realment quan ho vius, no hi sols pensar. Si tinguéssim la capacitat de realitzar aquestes sortides constructives, tot seria més sencill.