INTRODUCCIÓ
Humanisme
La tercera força en psicologia és la psicologia humanista, que va tenir lloc durant la segona meitat el segle XX, fa aproximadament un 60 anys. En aquella època dominava el conductisme i també la psicoanàlisi, ja que el cognitivisme tot just estava als seus inicis. En el model conductista és veia l’home com una maquina, que rebia un estímul i donava una resposta i pel que fa la psicoanàlisi té un concepte negatiu de l’home, el veu com un esser fosc.
Arran d’aquestes dues concepcions i havia un grup de psicòlegs que es sentien incomodes, perquè no sabien que passava amb els comportaments com l’altruisme, l’amabilitat... ja que no les recollia la psicoanàlisi ni el conductisme. Aquest últim diu que aquestes conductes són fruit d’un estímul i no estan en l’essència de les persones.
La psicologia humanista buscava l’autorealització de l’individu, per oposició a la concepció behavorista que tractava els individus com un mena de rates de laboratori i eren contraris també a considerar el conjunt d’activitats humanes com a producte de la sexualitat. Buscaven potenciar aspectes com l’afectuositat, les emocions, l’amabilitat..Per tant, comencen a considerar que en la persona també hi ha aspectes positius. A més, l’ humanisme exposa que hi ha una tendència natural al creixement, és a dir, hi ha coses que es troben a l’interior de la persona i que no cal ensenya’ls-hi. Un nen aprèn a parlar per necessitat pròpia ,no cal que se’l castigui ni se’l premií. Aquesta tendència és la idea bàsica de la psicologia humanista. Hi ha una tendència al creixement, tendència a l’actualització o tendència a l’autorealització.
En l’ humanisme, el màxim expert en teràpia serà la pròpia persona, i el que anteriorment en deien pacient passa a ser client. En el conductisme, el pacient té un comportament passiu i qui maneja la teràpia és l’especialista. En canvi, els humanistes creuen que el màxim expert és un mateix i que la seva funció és orientar el client. L’especialista ha de crear les condicions psicològiques optimes perquè la persona pugui autorealitzar-se. El psicòleg ha de buscar factors motivadors i dinamitzadors, que l’ajudin a assumir de manera autònoma i creativa eleccions vitals positives. L’objectiu és que el client mateix decideixi d’una manera racional i conscient la seva pròpia via.
Hi va haver dos grans teòrics, Abraham Maslow i Carl Rogers. El primer es va centrar més en l’autorealització, que és la cara del conjunt de valors com la perfecció, compliment, justícia, simplicitat, singularitat, bellesa, bondat, facilitat, veritat i modèstia. Un dels trets de la persona autorealitzada són les experiencies-cim que són fets concrets i positius que marquen la vida d’una persona. Uns exemples d’experiències-cim: el naixement d’un fill, la relació personal, l’amor, un viatge.... Roger utilitzava la paraula autoactualització, és a dir, la tendència de l’evolució de potencials espontanis i naturals de manera que mantinguin o accentuïn l’organisme.
Els dos buscaven el motiu pel qual ens comportem així. La resposta aquesta qüestió segons aquests autors, és per autorealitzar-nos. Per tant, veiem que la psicologia humanista té un concepte més positiu de la persona. Si les persones estem en el context adequat no cal que ens diguin el que hem de fer i no, ja ho sabem.
Va rebre el seu doctorat en psicologia el 1934 i un any desprès va tornar a Nova York per treballar amb E.L. Thorndike a la Universitat de Columbia, on es va començar a interessar per la investigació de la sexualitat humana.
Més tard va donar classes al Brooklyn College i al 1951 va passar a ser director del departament de psicologia a Brandeis, on va estar-hi durant 10 anys i va tenir la oportunitat de conèixer a Kurt Goldstein, que el va introduir al concepte d’autoactualització. Va ser a partir d’aquí on va optar per la psicologia humanista.
Va morir a Califòrnia el 8 de juny de 1970 d’un infart desprès d’anys d’estar malalt.
Experiment de Harry Harlow
Maslow i la piràmide de necessitats
Maslow deia que hi ha persones que ens transmeten coses diferents a altres, són persones que estan autorealitzades, han anat més enllà, Aquestes són les que estudiarà Maslow, després de deixar l’estudi dels monos. Aquestes persones tenen un gran sentit de la justícia, curiositat, altruisme i una sèrie de característiques que les fan considerar plenament realitzatdes. Segons Maslow les persones hem de satisfer un conjunt de necessitats i ens orientem per satisfer-les.
Constata que habitualment els psicòlegs es preocupen i parlen molt dels problemes psíquics i dels pacients amb malalties mentals, però en canvi no parlen de persones sanes. És a dir, que s’ha elaborat una psicologia de la malaltia i no de la salut. Davant d’aquesta situació la psicologia humanista té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona, a partir d’una millor comprensió de la seva personalitat. No es centra en casos clínics, sinó que defineix persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar les potencialitat, la capacitat d’escollir i la creativitat de les persones.
L’aportació més important de Maslow és el desenvolupament de la piràmide de necessitats en la qual exposa cinc nivells de necessitats. La interpretació de la piràmide ens proporciona la clau de la seva teoria: l’esser humà tendeix a satisfer les seves necessitats primàries, abans de buscar les de més alt nivell (tot i algunes excepcions).
Dintre d’aquesta teoria trobem la teoria de la motivació, en la qual Maslow fa una classificació de les necessitats segons la seva importància. A la seva base trobem les necessitats de dèficit o carència (fisiològiques, seguretat, socials i d’estima) i en la part més alta les de desenvolupament (autorealització)
Necessitats de Maslow:
Necessitats fisiològiques
Les necessitats fisiològiques són menjar, dormir, mantenir la temperatura, beure, satisfer l’impuls sexual...
Aquest no és sempre el primer que es pot satisfer. Això ho podem veure en les persones que fan vaga de fam o pateixen anorèxia. Aquestes persones estan passant per davant d’una necessitat bàsica del primer nivell altres necessitats com al justícia, que es troba en un nivell 3, 4 o 5. Per tant, l’ordre de satisfacció de les necessitats no sempre s’ha de donar en l’ordre que estan a la piràmide. Un altre exemple el podem veure en una mare que deixa de menjar per poder alimentar al seu fill o una que es mort per salvar a una altre persona. Si no pots satisfer aquestes necessitats et pots morir o posar-te malalta, ja que les mancances comporten malalties.
Necessitats de seguretat
Hi ha països en els qual no existeix cap seguretat al carrer, només tenen una seguretat que es atracaran. Per aquesta raó no viuen tranquils.
Si ets una persona que no saps si dema tindràs treball, no saps com arribarà el teu pare o si tindràs casa perquè t’estan embargant.. no tens la seguretat necessària que satisfà aquest segon nivell de necessitats.
Aquesta necessitat de seguretat la podem veure en els nens petits, que volen rutines. Això es degut a que anticipar els fets dona seguretat i si ens canvien sovint determinats paràmetres tindrem inseguretat.
Els humans necessitem que ens estimin i que algú ens accepti tal i com som, que ens diguin que la nostra manera de ser està bé. Aquesta necessitat la podem entendre com a la necessitat de forma part d’una nacionalitat, un equip de futbol (algu que va més enllà de nosaltres).
Es poden arribar a fer coses impensables per formar part d’un col·lectiu. Un exemple és una màfia, que per forma part d’ella et fan passar una ritual iniciàtic que anomenen el brinco, en el qual durant uns segons t’has de deixar apallissar per tots. Aquests factors són destructius, però també en trobem altres de constructius com un grup de elitistes, que per entrar-hi et fan passar una sèrie de proves mentals.
No sentir-te dintre de cap grup pot provar baixa autoestima o fins i tot depressió.
Un fenomen que també es troba dintre d’aquest nivell es la intimitat sexual, és a dir, la necessitat de compartir coses amb algú que no comparteixes amb ningú més.
Les persones amb problemes en aquestes aspectes son persones introvertides que normalment decideixen automarginar-se, Maslow les va anomenar persones masmorra.
Necessitats d'autoestima
Tots tenim ala necessitat de que ens reconegui allò que fem ben fet i de ser competents en algun aspecte. Ens sentim a gust quan sabem que ens estem tornant competents en alguna cosa i obtenim uns bons resultats. Això ho podem veure clarament en els nens petits quan volen començar a cordar-se les sabates ells sols.
Maslow va descriure dos tipus de necessitats d’estima, una alta i una baixa.
- L’estima alta concerneix a la necessitat del respecta a un mateix, i inclou sentiments tels com la confiança, competència, mestratge, acolliments, independència i llibertat.
- L’estima baixa concerneix al respecte de les altres persones: la necessitat d’atenció, estima, reconeixement, reputació, estatus, dignitat, fama, gloria i fins i tot, domini
El minvament d’aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i el complex d’inferioritat.
Necessitats d’autorealització
Aquestes necessites les podríem relacionar amb aspectes més espirituals. En aquest nivell ens deslliurem dels prejudicis, vivim una vida plena. És el nivell d’excel·lència (resolem les dificultats que se’ns presenten, realitzem una vocació, li trobem sentit a la vida i la gaudim. Són les necessitats mes elevades, es troben en el cim de la jerarquia, i a través de la seva satisfacció, es troba un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d’una activitat. S’arriba a aquesta quan tots el nivells anteriors han estat aconseguits i completats, almenys, fins a cert punt.
Frankel va dir que hi ha un tipus de depressió relacionada en que no li podem trobar sentit a la vida. Les persones riques i famoses poden sentir-se farsants perquè consideren que no es mereixen allò que tenen.
Podem classificar els comportaments en tres tipus:
· Comportaments constructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat
· Comportaments destructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat atuèntica però algú en surt perjudicat.
· Comportaments fallits: No s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica. Per exemple una persona pot necessita contacte huma i el que va a buscar es sexe, té un comportament que no està orientat a satisfer aquesta necessitat.
PRÀCTICA (realitzada. amb Ramon Ramírez i Mireia Serramitjà)
Aquesta pràctica consistia en trobar diferents comportaments, dels tres tipus explicats anteriorment, per cadasun dels nivells de la piramide de Maslow.
NIVELL 1: Necessitats fisiologiques.
Comportaments constructius: Anem a dormir abans si l’endemà tenim classe aviat i tenim son.
Comportament destructiu: Sortir i l’endemà tenir classe aviat, però com que tinc son decideixo no anar a classe. Et perjudiques a tu mateix.
Comportament fallit: Haver de molts treballs i fer-los durant la nit i com a conseqüència no dormir.
NIVELL 2. Necessitats de seguretat
Comportament constructiu: Aconseguir-hi una feina fixa pels teus propis mèrits, amb un sou i sabent que no t’acomiadaran l’endemà.
Comportament destructiu: Aconseguir una feina estable fent que acomiadin a una persona per poder ocupar el seu lloc.
Comportament fallit: Tenir una feina inestable que no t’assegura un soc fix i no poder fer cap previsió futura.
NIVELL 3. Necessitats d'amor i partinença
Comportament constructiu: tenir intimitat sexual amb la teva parella, de manera normal.
Comportament destructiu: tenir intimitat sexual amb la teva “parella” a traves de santatge emocional com pot ser: si marxes em moro.
Comportament fallit: tenir el comportament equivocat per buscar aquesta intimitat de tal manera que l’altre gent pensi que estas buscant relacions sexuals.
NIVELL 4: Necessitats d'autoestima
Comportament constructiu: aprovar les assignatures perque has estudiat, i la familia t’ho reconeix.
Comportament destructiu: aprovar les assignatures perquè has subornat al professor.
Comportament fallit: No aprovar les assignatures perquè no soc competent amb cap
NIVELL 5: Necessitats d'autorealització
Comportament constructiu: tinc una feina i els temps lliures em dedico a pintar, que es la meva vocació, m’autorealitzo.
Comportament destructiu: Deixo la feina i m’allunyo de les persones per dedicar-me a la vocació.
Comportament fallit: No pinto per por el que digui la gent, perque treballo molt i no tinc temps.
REFLEXIÓ
Des del meu punt de vista la piramide de Maslow és la mostra de les necessitats que una persona pot tenir, des de les més basiques fins a l'autorealització. M’havien explicat abans aquesta piràmide, però no li havia trobat la utilitat, el fet de veure els comportaments que es poden duu a terme a cada nivell m’ha ajudat molt a entendre-la millor.
Sempre m’havien explicat que les necessitats de la piràmide de Maslow, es satisfeien gradualment i mai havia pensat en els casos que el professor ens ha explicat, com pot ser una persona que deixa de menjar per una necessitat de justícia o perquè el seu fill pugui menjar. Aquestes persones no satisfan el primer nivell de necessitats que són les fisiològiques, per satisfer un altre nivell superior.
És evident que totes les persones tenim necessitats, però la majoria de necessitats que satisfem corresponen els primers quatre nivells. Crec que és molt difícil que una persona arribi a la autorealització. Potser en algun moment, realitzant alguna acció, en sentim autorealitzats però no crec que pugui considerar-se un estat permanent.
Tot i així, crec que els humans ens movem per aquesta autorealització, per créixer nosaltres mateixos i perquè la gent que ens envolta es senti millor amb nosaltres. Tot i que és veritat que també existeix la preocupació per l’altre, la principal preocupació d’una persona és un mateix.
A més, nosaltres ens hem de sentir afortunats de viure en una societat en la qual, la majoria de persones tenen satisfetes les necessitats bàsiques. Perquè en molts països, aquestes necessitats són el desig de moltes persones i per desgracia moren molts per falta d’aliment, no poden dormir tranquils per les guerres, no tenen aigua potable... Quan reflexiono sobre aquests temes m’adono de la sort que tinc, de poder dormir en un llit, tenir un plat a taula i tanta aigua com necessiti, i de lo poc que ho valoro.
Els comportaments que més m’han sorprès han estat els que es troben dins les necessitats la d’amor i pertinença, és a dir, les coses que les persones podem arribar a fer per sentir-nos part d’un grup. El que el professor ens va explicar d’un grup en el qual per formar part d’ell havien de deixar-se colpejar per tots els altres membres del grup durant uns segons i si es superava aquesta prova passaria a formar part del grup, em va sorprendre molt. Crec que si la societat no fos tant estricte en l’elecció dels membres i deixes que cada persones formes part del grup amb el qual es sentis millor, totes aquestes coses no passarien. Sempre s’han triat les persones que podien formar part d’un grup i això ho podem veure molt estrictament amb els Nazis. Però, actualment hi ha moltes persones que es senten soles per no formar part de cap col·lectiu, i és evident que les persones hem de viure en societat. Tot i així, aquest és un fenomen que està a les mans de tothom i que pot afectar a qualsevol persona en qualsevol moment i de qualsevol edat.
Més informació sobre Maslow:
Bona feina, Sara!
ResponElimina