INTRODUCCIÓ
Va ser participant i gestor en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com a teràpia centrada en el client que és va renombrar com a teràpia centrada en la persona.. La teràpia rogeriana no compren només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s’apliquen en totes les interaccions humanes. La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les societats d’Alfred Adled i Albert Bandura, per l’ús preferent de l’empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, i per extensió, entre un ser humà i un altre.
Carl Rogers és un dels autors més citats juntament amb Elis. Va néixer entre els anys 20/30 i va morir els anys 80. Se li han de reconèixer mèrits, en primer lloc per firmar sessions de psicoteràpia, ja que abans no es considerava aquesta possibilitat, els conductistes tampoc la utilitzaven. A través d’aquestes filmacions analitzava.
A Roger l’hem d’emmarcar dins la psicologia humanista, que té una mirada diferent cap a la persona i l’objecte d’estudi, a través d’aquests vidres observava el comportament de les persones de manera diferent.
Roger i Maslow són els que es revolten a les ideologies dominants (conductisme i cognitivisme). Darrera d’aquestes concepcions de persona hi ha els models educatius.
Un llibre molt interessant és Summerhill (A.S.Neill) és la descripció i explicació d’una escola basada en els principis de psicoanàlisis, es poden entendre idees psicoanalistes aplicades a l’educació.
Roger i Maslow deien que no estava bé que es fes incís en els aspectes negatius de la persona i els positius es veiéssim com a sublimacions dels negatius o conductes reforçades (com en els ratolins). El comportament de les persones es fruit d’una tendència al creixement i la llavor d’allò que ens fa créixer ja ho és, conté el potencial de l’arbre que pot arribar a ser (gra de potencial és alt).
El model de Roger s’anomena centrat en la persona/client però no en la figura del psicòleg. Si el psicòleg terapeuta és capaç de crear el context adequat necessariament sempre es produirà creixement. El psicòleg té la funció de crear una relació emotiva, de calidesa... perquè la persona decideixi cap a on créixer. Té un enfocament no directiu. L’aplicació de la psicologia humanista no és només en àmbit clínic, també en educació, relació d’ajuda (metges, infermers, recursos humans...)
Els grups autodirigits són fruits de l’aplicació dels postulats de Roger de la salut i darrera l’escolta activa trobem Rogers.
Qualsevol persona si és capaç de viure 3 actituds bàsiques és suficient:
- Acceptació incondicional: port el que porti el pacient a teràpia se l’ha d’accepta com a persona. Puc acceptar que un assassi sigui persona, tot i no entendre el que fa li puc transmetre que continua sent un esser humà. En un context en el que ens sentim acceptats expressem el que sentim. Hi ha contextos saludables i contextos insolubles.
- Comprensió empatica: intentar entendre l’altre des del seu punt de vista, el significat de la vida per ell. No significa viure com a propis els sentiments de l’altre, s’ha de poder viure uns sentiments perquè els pots entendre. Encara que no haguem viscut alguna situació els humans tenim mecanismes per entendre-ho. Sempre es diu que el psicòleg ha d’estar al marge de .... Que no li pot afectar res, però abans que psicòlegs som persones. Vius un sentiment pero saps que són teus. És un punt subtil pero necessari, cal que l’altre capti que hi ha la voluntat d’entendre’l, perquè així hi ha la capacitat d’explicar per l’altre persona i seguir explicant coses.
- Autenticitat, conferencia o coherència. La persona ens transmet que allò que pensa, sent i fa va en la mateixa direcció, obtindrem les 3 capacitats bàsiques que si un psicòleg viu crea les condicions idònies per la persona. Fer-se més competent en aquestes aptituds es fer-se millor professional.
Sota de cada concepte hi ha un gran entrenament. Tant Maslow com Rogers parlaven de persones autorealitzades, Roger les anomenava persones profundament humanes
Aquest enfocament no directiu, en el qual Roger no dirigia ha estat molt criticat. La base de la psicoteràpia és basa en aquestes tres actituds. Roger es limitava a entendre a les persones.
El procés de convertir-se en persona descriu les etapes de les persones fins a arribar a ser persones. Les persones en males condicions, si no es veuen acceptats, entesos, bloqueja els seus sentiments són les persones masmorra.
En ell es veuen clarament reflectides les tres actituds rogerianes, sobretot l’acceptació i la comprensió empàtica. Quan un nen no era acceptat pels companys per qualsevol cosa el professor no parava fins a aconseguir saber la raó de perquè li feien això i fer-los entendre que no estava bé..
REFLEXIÓ
El documental “pensant en els altres” realment m’ha fascinat.
El professor Toshiro Kanamori intenta que els seus alumnes aprenguin continguts, però no ho fa a través de la memorització de diferents llibres, ja que els nens aprenen molt més de manera dinàmica. És una manera diferent d’entendre l’educació, poc implantada a les escoles occidentals.
En aquest documental es repeteix moltes vegades una paraula: felicitat, que és el que cerca Kanamori en els seus alumnes. I comença el curs amb la pregunta: què será el més important d’aquest curs? I els nens responen: ser feliç!.
En aquesta classe els nens expressen el que senten, a través de cartes o altres activitats que organitza el professor. No tenen por del que diran els altres, ja que tots respecten els sentiments dels companys i intenten empatitzar amb ells, tot i que en alguns els és més fàcil que d’altres.
És una escola on particularment, molts cops hauria volgut està, on et pots expressar, pots dir el que sents, no has de tenir por del que l’altre gent pensi ni sentir-te sol i quan tens problemes t’ajuden a través de cartes o altres activitats.
En les escoles occidentals, actualment hi ha moltes persones que en algun moment no es senten be, pateixen assetjament escolar o estan sols. És veritat que a l’escola es va a aprendre matemàtiques, català i altres assignatures però crec que seria molt interessant que fomentessin aquestes actituds, perquè a part d’aprendre assignatures també podrien ensenyar a ser millor persona.
Em faig una pregunta: Realment, tenim l’oportunitat d’expressar-nos obertament en les escoles actuals?
A les escoles d’aquí, es podria dir que no. És segueix un pla d’organització escolar fixa i no pensen en que a part d’alumnes també són persones i el que realment aprens en una escola, sobretot de primària, més que els continguts, moltes vegades és la manera com te l’expliquen, la manera de comportar-te amb els companys ... Aquest és un fet que està en les mans de tots els professors que hi ha en l’actualitat.
Segons al meva opinió, cada vegada s’està donant més importància a l’ensenyament (assignatures) i menys a l’educació. Se que aquesta, en una part fonamental, és responsabilitat dels pares, però crec que tots els nens tenen dret a aprendre a ser millor persona. Si un nen té uns pares delinqüents té dret a tenir una bona educació , tot i que és evident que aquest factor serà una part important de la seva vida.
Aquest professor té una habilitat especial i és que aconsegueix que tots els nens es sentin d’un mateix grup, comparteixin sentiments i moments, i això és molt difícil. Si totes les persones haguéssim passat almenys un curs amb un professor així, que t’aportes tantes coses enriquidores tots seriem millors persones i la societat segurament seria molt diferent.
El senyor Kanamori intenta fer entendre als seus alumnes el significat de la vida, el fet de poder viure feliç, intentant ajudar els altres, expressant sempre el que senten i respectant a l’altre gent, Perquè puguin fer el seu propi camí però pensant en els altres, fins a trobar la felicitat.
Per últim m’he adonat que hi ha molt poques persones que tinguin aquestes tres actituds
Pel que fa l’acceptació molta gent té perjudicis davant de l’aspecte físic o de vestuari , per ser de diferent ètnia, per tenir problemes en alguna matèria... i per això no les accepta.
L’autenticitat és un aspecte molt poc freqüent actualment. Sovint, en la nostra societat, la gent fa coses per quedar bé amb els altres però no perquè realment ho senti.
Pel que fa la comprensió empatica crec que és una actitud molt difícil d’aconseguir, sovint intentem posar-nos al lloc dels altres quan tenen un problema però és molt més complicat del que sembla.
Aquests són uns comportaments que tothom hauria de fomentar... viure la vida de la manera en que cadascú trií viure-la, perquè en molts llocs la gent no pot escollir la seva vida.
Recomanaria a tothom que es mirés aquest documental, perquè et fa reflexionar sobre l’educació, la nostra societat i adonar-te de que el més important no són els continguts, ni les notes que treguis, sinó les ganes d’aprendre, de viure i sobretot, de ser feliç, amb tu mateix i amb els altres.
Bona pràctica i bona reflexió, Sara!
ResponElimina